Col·laboracions Cullera

Tenim Futur
11/07/2019
Se sent parlar de calfament global; nosaltres en la primavera passada hem sentit fred, més que en altres que recordem com grates; i ens xoca que, al comparar-les amb la d'enguany, als que vivim ací, fins hui, només un dia a la setmana ens ha paregut bo en les platges de Cullera i El Far. Forts vents quasi quotidians, el mar embravit, nuvolositat abundant amb la consegüent privació de sol -que a penes es deixa veure fins ben entrada la vesprada, quan el més aconsellable per a la salut és prendre'l al clarejar el dia- han sigut les causes principals del canvi del temps a pitjor. No obstant això, alguns pocs dies d'esta primavera, des del meu balcó al Mediterrani, he contemplat les més meravelloses albes que recorde, l'aire bufant del nord, l'aigua picada i el Sol emergint majestuós amb tota nitidesa de la perfecta línia de l'horitzó marí.

També la vida s'ha mostrat en tota la seua puixança ressaltant més que en ningún altre en dos col·lectius observats. U, format per les boniques mamàs que, airoses i orgulloses, s'envanixen passejant pels carrers de la ciutat o pel passeig marítim espentant el cotxet que porta al seu bebé. Un altre, constituït pels col·legials portats pels seus mestres a passar un dia de festa prenent el bany en la platja: Què bé ho passen i amb quina força i alegria els veig disfrutar de la seua edat i de les seues favorables circumstàncies en bona connexió entre ells i amb els seus educadors!
-Este senyor ens prendrà una foto per a l'àlbum escolar. Per favor, senyor, serà només un moment.
-No faltava més; però posen-se més cap a la dreta perquè la llum arribe bé als ulls.
Quatre fotos els vaig fer amb el seu mòbil.
-La que no servisca l'elimina; així tindrà per a triar.
La vesprada del diumenge següent, els restaurants Benavent i Los Olivos celebraven els banquets de sengles comunions; i mentres els papàs i mamàs endiumenjats xarraven distesament, els peques jugaven en l'arena de la platja i pel passeig o se solaçaven botant en l'unflable de torn.
El primer dissabte de l'estiu s'ha celebrat, amb l'èxit habitual i amb nombrosa concurrència, el primer d’els sopar-ball, que a partir d'ara tindran lloc en el restaurant Los Olivos, cada dissabte nit, amenitzats per l'excel·lent duo “Manuchelo”. Els assistents vam sopar opíparament i vam ballar a plaer.
També ha obert al públic, amb nova i bonica presentació, el baret de la platja de los Olivos del Far de Cullera de nom OKO BEACH CLUB, i, segons m'han comunicat les dos belles senyoretes que en ell atenen el públic, amb la mateixa marxa de tots els anys, música en “vivo” inclosa els diumenges vesprada.
En fi, que la vida seguix puixant; mentres per a mi, immers en el meu hivern particular en este començament de l'estiu, l'harmonia que es desprén de la joventut albirada representa, millor que qualsevol altra abstracció, el símbol de la meua bandera i himne predilectes.
Alejandro Navarro Gil