Hemeroteca

Cullera és el municipi mitjà d'Espanya amb major augment del dèficit per habitant
Cullera és el municipi mitjà d
15/04/2014
La localitat valenciana també va ser la que pitjor evolució va registrar de tot el país entre 2010-12 El líder de l'oposició, Jordi Mayor, acusa al govern municipal de perjudicar la imatge turística de la ciutat

Cullera va ser el municipi de grandària mitjana d'Espanya que va registrar el dèficit més gran per habitant, segons un informe elaborat per Transparència de Comptes públics donat a conéixer a finals de març i en el qual s'analitza el període 2010-12. D'acord amb eixes dades, esta localitat turística valenciana, governada pel Partit Popular des de fa una dècada, va registrar un dèficit de 370,29 euros per habitant.
En la classificació està seguida per Gandia (València), 341,92; El Ejido (Almeria), 254,13; Ayamonte (Huelva), 209,2; Puerto Real (Cadis), 199,47; Adra (Almeria), 198,49; San Andrés del Rabanedo (León), 172,75; Puerto de la Cruz (Tenerife), 163,15 euros; Totana (Múrcia), 102,88; i Gáldar (Las Palmas), amb 67,69 euros de dèficit per habitant.
Així mateix, el document assenyala també a la població que dirigix Ernesto Sanjuán com la que pitjor evolució va tindre en el període estudiat, seguida per El Ejido, Calvià, Palma del Río (Còrdova) i Gandia. Per contra, la millor la de Los Barrios (Cadis), Calp (Alacant), Navalcarnero (Madrid), Isla Cristina (Huelva) i Algete (Madrid).
En el costat contrari, entre els municipis mitjans, el que millors comptes va presentar a la fi de 2012 va ser Calp (Alacant), amb un superàvit de 508,85 habitant; seguit per San Roque (Cadis), 447,61; San Bartolomé de Tirajana (Las Palmas), 424,93; Calvià (Mallorca), 423,85; Tías (Las Palmas), 422.33; Pájara (Las Palmas), 396.86 euros; Adeje (Santa Cruz de Tenerife), 372,67; Sant Josep de sa Talaia, 367.85; Mazarrón (Múrcia), 366,82; i Vila-seca (Tarragona), amb un superàvit de 356.65 euros per habitant.
Situació econòmica límit
Estes dades certifiquen encara més la ja de per si mateix caòtica situació en la qual se situa Cullera, un dels municipis pitjor gestionats d'Espanya, segons ve denunciant l'oposició socialista des d'anterior legislatura.
Amb un deute municipal de 45,4 milions d'euros -l'any passat va acabar amb un romanent de tresoreria de -1,9 milions d'euros malgrat estar en un pla d'ajust-, una taxa d'atur del 35%, un sector turístic estancat per la inacció municipal, un alcalde imputat i el dubtós honor de liderar tots i cadascun dels indicadors econòmics negatius en el seu entorn comarcal -pressió fiscal, renda disponible de les famílies o taxa d'emigració-, la població està enfonsada en un forat econòmic provocat pels excessos d'un govern municipal del PP, que ha malbaratat els diners públics en sobrecostos, convertint-se en un dels millors exemples de la ruïna econòmica del país.
Dany a la imatge turística
En eixe sentit, el portaveu municipal socialista, Jordi Mayor, ha lamentat que estes dades, que han transcendit a escala nacional, «contribuïxen a seguir danyant la imatge i projecció turística de la ciutat» i ha acusat al govern municipal i a l'alcalde de ser «no solament els pitjors enemics  dels cullerencs, sinó també de la recuperació econòmica de la ciutat i la marca turística Cullera».
Mayor ha denunciat, a més, que l'actual equip de govern municipal, la impopularitat del qual s'ha disparat fruit de la seua nefasta gestió, «es dedica ara a incomplir fins i tot el pla d'ajust del Ministeri d'Hisenda, en una política vil de terra cremada, tractant de deixar en les pitjors condicions possibles les arques municipals per a hipotecar encara més al futur govern de la localitat».
El líder de l'oposició ha assegurat que «alçar a Cullera de les seues ruïnes serà una tasca ingent» a partir de 2015 i s'ha compromés al fet que «si hui som l'exemple abans de res el país d'allò que no s'ha de fer, sota el meu govern treballarem per a donar-li la volta a la situació i convertir-nos en un referent turístic i de bona gestió dels recursos públics».
PSPV - PSOE