Actualitat Cullera

Les Jornades d'Estudis de Cullera rescaten de la memòria la Torre vigia del Cap
Les Jornades d
13/12/2017
La trobada concentra més de 40 experts en temàtica local i ret homenatge al pintor cullerenc Enric Alfons i al doctor Alemany i Bolufer.

Rescatar de la memòria la Torre vigia del Cap Cullera, derruïda durant la Guerra Civil. És una de les nombroses comunicacions que s'han presentat a la XIII edició de les Jornades d'Estudis de Cullera, organitzades per l'ajuntament i desenvoluapdes del 24 al 26 de novembre.
La investigació, un dels autors de la qual ha estat l'arqueòleg municipal Kike Gandia juntament amb Pablo Rodríguez i Gabrielle Agnelo, indagava sobre esta fortificació que les forces republicanes demoliren durant la contesa bèl·lica. Edificada en el segle XVI per a la defensa i control de la costa, es va enderrocar per a construir un complex defensiu antiaeri que frenara els atacs de l'aviació italiana aliada dels sublevats.
«Malgrat no existir ni rastre de la seua construcció, l'abundant documentació gràfica (fotografies i plànols) ens permeten realitzar una reconstrucció històrica d'esta torre que va marcar el paisatge costaner de la badia de Cullera i del Golf de València», expliquen els impulsors de la comunicació.
Este va ser solament un dels nombrosos atractius que podran trobar els amants de la història i la temàtica local. De caràcter biennal, les jornades organitzades per les regidories de Cultura i Patrimoni Històric i Museus, que dirigixen Sílvia Roca i Amparo Jover respectivament, han reunit enguany més de 40 experts que analitzaren diferents aspectes de la cultura i la història local. En esta edició hi havia més de 25 propostes temàtiques que aprofundiren en aspectes com el patrimoni, la història, la cultura, l'arqueologia, l'art, la sostenibilitat i el medi ambient, així com en diverses personalitats rellevants de la localitat.
Homenatges
Al 2017 s’ha volgut retre homenatge a Enric Alfons, natural de Cullera i un dels pintors valencians més destacats. L'artista, mort l'any passat, era professor de Belles arts en la Universitat Politècnica de València i va exposar en ciutats com Nova York, Londres o París. Estel Julià pronuncià la conferència inaugural de les jornades, la qual girà al voltant de la figura d'Alfons.
Al llarg dels tres dies s'analitzaren diverses construccions com ara l'ermita de Santa Anna o el temple dels Sants Joans. També s'estudiaren, en termes històrics, la tendència evolutiva de les platges de Cullera, els arrossars o el terme de Cullera, entre d'altres. A més, es va fer un recorregut al voltant del patrimoni literari, històric i paisatgístic de Cullera.
També tingueren cabuda temes més actuals com l'evolució de la pesca cullerenca i la rehabilitació del Xúquer com a projecte de ciutat. D'altra banda, els nous reptes de la mobilitat sostenible a Cullera plantejaren tot un ventall de possibilitats per al futur de la població.
Per la seua banda, l'Associació de Famílies de Malalts Alzheimer i altres demències de Cullera (AFACU) va organitzar una xarrada sobre la malaltia i la projecció de l'audiovisual 'Voluntaris contra l'oblit', una producció de Jordi Piris i Ismael Lli. Cullera Laica, se centrà en el laïcisme amb el seu '10 anys amb el laïcisme i la llibertat de consciència'.
Per a clausurar les XIII Jornades d'Estudis de Cullera,, s'homenatjà una altra figura local, la del doctor Alemany i Bolufer. El filòleg, hel·lenista, lexicògraf i traductor va ser catedràtic de llengua grega en la Universitat de Granada (oposició per a la qual va competir amb Ángel Ganivet i el mateix Miguel d'Unamuno) i va treballar en la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola i la Reial Acadèmia de la Història, la seua figura va ser recordada a través d'una conferència a càrrec de David Prieto García-Seco.
El doctor José Alemany i Bolufer, al llarg de la seua vida, va traduir moltes obres d'idiomes com el francés, el sànscrit o el grec. Fou autor d'escrits de caràcter històric, editor de textos medievals espanyols i a ell es deu també una gramàtica grega publicada pòstumament.
El secret per a saber tants idiomes eren més de dotze hores diàries de treball i estudi. Així, coneixia llengües indoeuropees, germàniques, ural-altaiques, semítiques, africanes i ameríndies.
Alemany, mort en 1934, ja va ser homenatjat en 1966 per l'Ajuntament de Cullera, com a commemoració dels 100 anys del seu naixement. Este 2017 s'ha aprofitat el centenari de la publicació del Diccionari de la Llengua Espanyola per a tornar a recordar al lingüista.
D’altra banda, recordem que l'Ajuntament de Cullera ha publicat un llibre amb les comunicacions presentades en les anteriors jornades, celebrades en 2015. L'obra es presentà durant la celebració de les jornades de 2017.