Cultura Cullera

Francisco Sapiña Bayona, “Patena”, una vida plena de música
Francisco Sapiña Bayona, “Patena”, una vida plena de música
18/09/2017
Paco “Patena” va ser el primer cullerenc en entrar a la Banda Municipal de Palma Mallorca, amb la qual va realitzar concerts per tota Espanya. Provinent d’una família de músics, ha dedicat la seua vida per complet a la música, alternant la seua carrera professional com a Trompa, amb la seua afició: el cant. Resident a Palma de Mallorca, on ha exercit quasi tota la seua carrera, continua vinculat a la seua ciutat natal, on passa llargues temporades, i col·labora en totes les gal·les benèfiques organitzades per l’associació local de lluita contra el càncer.

P: Quan comença a interessar-se per la música?
R: A partir dels 8 anys, sempre he tingut arrels musicals, mon pare era músic, tocava la trompeta, i ja en 8 anys m’apuntaren a la banda de Santa Cecília i donava solfeig. Al poc temps, em donaren l’instrument, la trompa i als 11 anys començaren a tocar en falles pels poblets. Més tard, isc en banda en Alzira, en l’any 1952, en Setmana Santa.
P: Però vosté a banda de professionalitzar-se en la trompa, destaca també com a cantant. En nou anys va debutar en l’Emissora de Cullera junt a Angelita Giménez, Maruja Gómez, i altres, en les emissions infantils.
R: Sí, en aquell temps es feien dos emissions, el dissabte de nit per als majors i el diumenge era el torn dels infantils. Jo vaig debutar amb el tema “Doce Cascabeles” de Joselito, i altres...i arran d’aci comence a cantar amb el pianista Mestre Renart que acompanyava a Angelita Giménez, i es montà un duo i cantàvem temes de Pepe Blanco i Maria Morell...i així estiguérem uns quants anys. Després, amb el pas del temps cadascú va continuar el seu camí; jo vaig continuar en la banda fins que arribà el temps de fer el servici militar.
P: Però abans de fer la “mili”, a més de continuar en la banda, continuava la seua formació musical, no?
R: Anava a València a cursar els estudis de trompa amb un mestre que li deien Falomir, que era el trompa solista de la banda de València també i continuava cantant.
P: I quan li toca fer el servici militar, què fa?
R: Em va tocar en Palma de Mallorca, de sagristà. Una vegada acabada la “mili”, torne de Palma. I ahi començà l’aventura forta, per què al poc de temps eixen unes oposicions de músics a Palma, en la banda de la Policia Municipal, i uns quants de Cullera ens apunten. Finalment, hi anàrem tres, i traguem la plaça i ens en anem amb la idea d’anar i tornar prompte.
P: Allí en Palma, va seguir cantant?
R: Sí, allí després de traure l’oposició, els amics de la banda muntàrem el grup Los Dinos, i tocàvem en hotels i sales de festes...Era l’any 66. Després, en la dècada dels 70, el grup va anar canviant, alguns amics s’ho deixaren i entraren altres i ens canviàrem el nom del grup, pel de Los Faraones.
P: I com s’acaba la vida nocturna?
R: Seria en el 85, per què en eixe moment en proposaren ser director d’una banda en Sant Llorenç d’Escardassar, i director de la mateixa escola de música. Allí, a les Balears, em vaig deixar el cant un poc de banda i vaig fundar el “Quinteto de Metales de Las Islas Baleares”. Érem dos trompetes, un trompa, un trombó i una tuba, i ens dedicàvem a fer concerts per allí. En aquella època també cantava, però com a afició amb els amics. El cant a partir d’aquells moment ja no va ser un mitjà per a guanyar diners, sinó una passió.
P: Després d’eixa etapa?
R: La cosa es va complicar perquè a l’Ajuntament notifica que nivell administratiu les incompatibilitats no permeten compatibilitzar estar a la banda i a l’escola, i he de triar i me dedique només a la banda municipal, i continue de solista en l’Orquestra Ciutat de Palma (on estava des del 1970).
P: Van  ser uns anys amb molta activitat
R: Sí, molts dies de matí assajava en la banda municipal, de vesprada amb la simfònica i de nit tocava.
P: En la banda de música de Mallorca, el primer cullerenc va ser vosté, a partir d’este moment sembla que siga una “sucursal” de Cullera, per què actualment en són 12 els músics de Cullera que ho formen part.
R: Crec que és l’única banda d’Espanya amb tanta gent de Cullera. Donà la casualitat que en molts casos jo he estat de tribunal en les oposicions, he conegut els músics i els he pogut assessorar una vegada han tret la plaça.
P: Es va jubilar al 2005 però no para amb la música.  amb discs, ja ne té nou, i gales benèfiques. Com i quan grava el primer disc?
R: Va ser en el 2000, en un estudi amb un amic. En tinc un de flamenc amb el guitarrista cullerenc Iván Grau. Jo sempre dic que havia d’haver nascut a Andalusia, de tant com m’agrada el flamenc.
P: En la seua discografia trobem “Homenaje a mis amigos”; “Aires Flamencos”; “Recordando boleros” -en la portada del qual apareix el castell de Cullera al fons-; “Paco Sapiña” i “Aires de Copla”- en este també es veu una part de la platja de Cullera. Sembla que la guitarra i el seu poble l’acompanyen allà on va?
R: Sí, continue molt vinculat a Cullera, les arrels d’aci no me les lleva ningú, vinc sempre que puc en festes del poble, Nadal, estiu, Santa Cecília, etc. En quasi tots els discos pose la veu als temes de cobla i flamenc de la meua època. Sabré vora mil cançons, entre les quals cante temes dels anys del 45 al 50, de Juanito Valderrama, Antonio Molina, Rafael Farina, Manolo Escobar, Juanita Reina, Rocío Jurado...i “Recordando Boleros” és de temes d’Antonio Machín.
P: A qui va dedicat el “Homenaje a mis amigos”?
R: A Paquiu i a Sabateret, que ens va deixar fa poc. De fet en la portada apareix Paquiu tocant el saxo, Sabateret i jo, cantant.
P: Amb Sabateret va començar la col·laboració amb les gal·les benèfiques, però com va nàixer la idea?
R: Va ser idea d’ell, Pepe, Sabateret, en aquell temps ja no estava bé, i va ser parlant amb l’ara ex alcalde Ernesto Sanjuán i la seua dona, Marisa. A tots ens va paréixer molt bona idea, i Pepe va buscar els músics a Madrid, i són els mateixos músics que vénen a totes les gal·les, en la segona part, de música en directe; ja que en la primera part actuen els artistes locals, que també són pràcticament sempre els mateixos: (Mª Encarna Falcó i Amparo Cutanda, Lolin Aura, Paquito Navarro, i Antonio Ruiz (El Soro II)), últimament s’havia sumat la colla Pas Pla de Cullera. Jo recorde, que abans de cada gal·la anava a assajar a Madrid, perquè ho preparàvem amb molt de cor i molta il·lusió.
P: Guardarà molts records especials
R: Recorde que férem també una gal·la a Madrid en l’Hospital Oncològic on acudia a tratar-se Pepe, en la Quiron. I en esta última gal·la a Cullera, amb Rosario Mohedano, que ha sigut l’èxit més gran que hem tingut, perqué Rosario era una xica desconeguda, quan parlaven d’ella ací la gent pensava en els programes de Tele 5, i canta com els àngels, és una persona espectacular i pot ser tornarà a col·laborar desinteressadament.
P: Pepe i vosté estaven molt units
R: sí , des de ben xicotets vivíem a 200 metres un de l’altre, ens separarem per motius professionals, ell anà a Bilbao, jo a Palma,  però després ens retrobarem, quan ell venia a Palma amb Rocío Jurado; sempre intentarem mantindre el contacte, teníem una amistat molt estreta.
P: L’Última gal·la va ser un sentit homenatge a Pepe “Sabateret”, com es va sentir?
R: Vaig haver de fer de “tripas corazón” com se sol dir per a no plorar, quan li vaig cantar “Hola Amigo Mío”, al meu amic. No sé com em vaig aguantar; jo per mi en faria gal·les tots els mesos, però no es pot apretar a la gent tant.  
P: Personalment, què li aporten estes gal·les?
R: A banda de que disfrute molt dalt de l’escenari, tinc una gran sensació de fer el bé, tant és així que em té igual que em coste diners de la butxaca els assajos i demés.
P: Abans d’acabar, per què el patena?
R: (Es riu), no ho sé. Patena era el meu avi, el pare de ma mare, però no sé per què li ho deien, perquè ma mare era “Cota”. Mon “tio” Paco era Bayona i a d’ell, que era fill de “Patena”no li deien “Patena” i a mi sí, però en fi, jo n’estic orgullós perquè com a Paco Sapiña no em coneixen però sí com a Paco “Patena”.
P: I els pròxims projectes professionals?
R: Estic preparant un nou disc, però encara no puc contar-vos res, i la pròxima gal·la en benefici de l’Associació Contra el Càncer de Cullera, que encara hem de buscar dates.