Actualitat Cullera

Centenari de la coronació de la Mare de Déu del Castell com a patrona de Cullera
Centenari de la coronació de la Mare de Déu del Castell com a patrona de Cullera
15/04/2019
La Germandat de Tauleters va iniciar el 29 de març a l’església dels Sants Joans els seus actes commemoratius del Centenari de la Coronació la Mare de Déu del Castell com a patrona de Cullera. Després d’una missa cantada pel cor parroquial i presidida per mossén Jose Enrique Sanjuán, consiliari dels tauleters, la cerimònia acabà amb el cant de l’Himne a la Tauleta. A continuació van tindre lloc dues ponències al voltant de «La història de la Tauleta» a càrrec del mossens Jose Fomentin Peñalosa i Juan Antonio Agud, que van ser «tauleters» de la Mare de Déu al 1999.

La Germandat de Tauleters va iniciar els seus actes commemoratius del Centenari de la Coronació el 29 de març a l’església dels Sants Joans . En aquesta ocasió, l’acte, organitzat per la Germandat, constà d’una missa presidida per mossén Jose Enrique Sanjuán, consiliari dels tauleters i concelebrada pels mossens José Formentín, Carlos Garzón, Juan Antonio Agud i el rector dels sants Joans, Luís Molina. La celebració fou cantada pel cor parroquial i tingué una participació molt activa per part de les dones de la germandat. Mossén Jose Enrique, en la seua brillant homilia, destacà el paper dels actes del Centenari, i d’altres, que s’estan realitzant al voltant de la Patrona  com un mitjà d’acostament a la Mare de Déu i no com un fi en sí mateix. La cerimònia acabà amb el cant de l’Himne a la Tauleta.
La segona part de l’acte, conduït per Maite Quiles, constà de dues ponències realitzades respectivament pels mossens José Formentín i Juan Antonio Agud. Mossén Jose Enrique Sanjuán presentà els oradors i contà als assistents l’estima que els té; explicà que els dos, acompanyats del sacerdot, també fill de Cullera, Francisco Falcó foren tauleters l’any 1999 i instà a tot el públic a veure la tauleta com una metàfora del descans del cristià.
José Formentín basà la seua intervenció en les vivències personals relacionades amb la Mare de Déu. La primera, el 31 de març de 1939, quan comptava amb 10 anys d’edat, a la plaça d’Espanya quan el sacerdot Vicent Rosell Pérez presentà al poble de Cullera la imatge de la Verge, en finalitzar la guerra civil,  al crit de «Cullera, ací tens la Mare de Déu!». Tot seguit, recorregué els moments de la seua vida en què la Mare de Déu estigué present: la visita de la seua tia religiosa, la primera comunió, l’entrada al seminari, la seua ordenació sacerdotal, en la seua primera missa... especialment es detingué en l’època en què fou vicari dels Sants Joans on explicà que tingué a la Mare de Déu com a mestra, com a exemple a seguir. Recordà la segona missió dels jesuïtes, any en què la Mare de Déu visità tots els carrers del poble en processó, anà al cementeri, i fins i tot, a la pedania del Brosquil.
En les Bodes d’Or de la coronació es considerà afortunat i amb una gran responsabilitat quan se li va encomanar realitzar la locució commemorativa en els actes del Mercat. A més, recordà també l’any 1999, ja que conjuntament amb Francisco Falcó i Juan Antonio Agud foren els tauleters de l’any i feren l’última tauleta del segle XX. També assenyalà que l’Any Marià que començarà el mes de maig ha de ser focus d’espiritualitat de la Ribera, València i Espanya. La tauleta, enmig de la nit de la baixada, per a Formentín representà el que San Juan de la Cruz manifestà en el seu gran poema de La noche oscura:
«¡Oh noche que guiaste!
¡oh noche amable más que el alborada!
¡oh noche que juntaste
Amado con amada,
amada en el Amado transformada!»
Mossén Juan Antonio Agud, per la seua banda realitzà una ponència de caràcter més històric, i començà per fer reflexionar els assistents sobre què fou la Tauleta? I indicà que fou l’origen d’una necessitat. A més, explicà la diferència entre les «Mare de Déu trobades» les quals es queden en el lloc on les han trobades, com la del Puig o la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí,  i les «Mare de Déus aparegudes» com la nostra, les quals són traslladades a un lloc especial de culte i devoció que normalment es visita amb una peregrinació o romeria. Seguí explicant l’origen de la baixada que fou, seguint la religiositat popular, una necessitat per part del poble davant les pestes, malalties, etc,  i com aquesta acabà convertint-se en una tradició. I en mig d’aquestes baixades, es produí la necessitat del descans, que fou l’origen de la Tauleta, el descans del rector que portava la Mare de Déu. La Baixada es realitzava des del Castell per carrer de la Ràpita que és on la tradició diu que es descansava primerament, després l’emplaçament de la Tauleta passaria a l’encreuament entre plaça  la Verge i el carrer Rei en Jaume, per acabar dalt de l’escala imperial del Mercat.
La Tauleta sempre ha sigut un element senzill i familiar, una tauleta valenciana adornada amb les coses que les persones tenien a l’abast i que ha anat enriquint-se amb el pas del temps. Agud recordà a totes aquelles persones que d’una manera o altra han estat vinculades a la Tauleta i a la Mare de Déu sense ser tauleters. Per una banda, els dissenyadors de la major part de les tauletes del segle XX: Emilio Crespo, José Sapiña- Rosquilla-, Batiste i Enrique Torres, qui en dissenyà  també algunes. A més, recordà els dos últims custodis de la Mare de Déu: Emilio Borja i Agustín Villafranca. Però el record més especial el dirigí  als «tauleters», sense ser-ho, del que ja quedarà per a sempre com «la baixada silenciosa» mossén Antonio Renart, Lorenzo Grau i el seu fill, Francisco Grau Bolufer i Agustín Sanjuán.
Finalment, acabà la  ponència amb un homenatge als tauleters anònims, que des del segle XVII, han tramés la tradició de la tauleta com a un element familiar que uneix el poble de Cullera cada any el dia de la Baixada.
Junta Patronat- Mare de Déu del Castell